Quan un infant presenta dificultats en llenguatge i/o comunicació, s'han de prioritzar i seqüenciar els objectius de la intervenció logopèdica. Això es fa tenint en compte el perfil obtingut en l'avaluació, a través de la qual identificarem si l'infant té dificultats de COMUNICACIÓ, de COMPRENSIÓ i/o de PRODUCCIÓ; i també, tenint en compte el procés d'adquisició normal del llenguatge.
Planificar l'entorn:
Un dels passos a realitzar en la intervenció naturalista, és adaptar l'entorn en el qual es farà la sessió. A través de materials, activitats i situacions, provocarem el seu interès i la seva necessitat de comunicar.
Exemples:
- Col·locar la seva joguina preferida lluny del seu abast perquè la demani.
- Si demana una cosa, donar-li només una part, forçant noves demandes.
- Donar-li objectes els quals requereixin l'ajuda de l'adult per poder-los utilitzar.
- Crear situacions inesperades.
- Fer-lo escollir entre diferents elements.
Quan s'estigui realitzant una activitat, retirarem els distractors.
Material:
Mentre que el logopeda és qui ha de triar el tipus d'activitat que millor s'ajusti a l'objectiu a treballar, hem de permetre que el nen/a triï el material per tal de fomentar la seva motivació. Aquest material ha de ser:- Lúdic.
- Interessant i significatiu per al nen/a.
- Apropiat pel seu nivell cognitiu.
- Manipulable o format per peces.
Activitats generals:
- Denominació (per augmentar el lèxic) o designació oral (per millorar la comprensió lexical): durant el joc, amb contes o làmines, dient les parts del cos, la roba que porta posada...
- Descripció d'imatges (per millorar la comprensió i producció de la morfosintaxi).
- Comprensió d'ordres: simples (ex: tanca la porta), encadenades (ex: agafa un plàtan i una taronja), indirectes (quan l'infant ha d'inferir el que ha de fer).
- Conversa: necessària per treballar les habilitats d'interacció (torns de parla, màximes de Grice), de comunicació, la comprensió i la producció.
- Scripts: es tracta de jugar a mestres, policies, metges, etc., utilitzant materials que ho permetin (nines, titelles, clics, cases, granges...). Aquest tipus d'activitat s'ha d'adaptar en complexitat al nivell cognitiu i lingüístic del nen/a, i permet treballar tots els aspectes del llenguatge.
- Discurs narratiu: aquest s'introdueix quan l'infant ja és capaç d'expressar-se en un context complex (4 anys), i es treballen els aspectes del llenguatge a un nivell més alt, incloent-hi la planificació del discurs, fent que aquest sigui coherent.
Estratègies:
Formals:
- Basades en la imitació (ex: digues, "vull el cotxe vermell").
- Basades en el modelatge: es dóna un model correcte de producció.
- Basades en la conversa: fer expansions o correccions a les produccions de l'infant durant la conversa.
- Estimulació focalitzada: provocar que l'infant utilitzi una forma lingüística concreta (ex: "vull").
- Bootstrapping extern: per ajudar a l'evocació, es donen pistes fonològiques o semàntiques.
Funcionals: (des de la perspectiva naturalista)
- De gestió de la comunicació i la conversa: fomentar la interacció, equilibrar els intercanvis comunicatius, donar temps a l'infant.
- D'adaptació i ajust comunicatiu: parla lenta, entonació agradable, vocabulari adequat, frases curtes i ajustades.
- Estratègies educatives:
- Expansió (afegir elements a l'enunciat del nen).
- Correcció implícita i explícita.
- Valoració positiva (elogi) o negativa (desaprovació).
- Demanda d'acció.
- Pregunta d'elecció (amb opcions de resposta).
- Bastida (donar un model adult).
- Substitucions instructives (substituir una expressió per la paraula correcta).
- Encadenament (generar un enunciat conjuntament amb l'infant).
- Retransmissió d'enunciats (anar dient en veu alta el que s'està fent).
- Inducció (iniciar un enunciat perquè l'infant l'acabi).
Bibliografia:
