La disàrtria és un trastorn d'origen neurològic caracteritzat per dificultats en la programació i l'execució motora que provoquen alteracions de força, to, velocitat i precisió, i per tant, afecta l'articulació de la parla, la respiració, la fonació i la ressonància. Quan hi ha impossibilitat d'articulació de la parla, ens trobem amb una anàrtria.
Classificació
Disàrtria espàstica___________________________________________
Provocada per afectació en la 1a motoneurona.
Característiques:
- Descoordinació fono-respiratòria
- Veu ronca i lenta
- Intensitat baixa
- Monotonia
- Interrupcions tonals i de respiració
- Hipertonia dels músculs laringis que provoca estrenyiment de l'obertura laríngia
- Esforç en la fonació
- Apràxia de moviments bucals
- Articulació consonàntica poc precisa
- Distorsions vocàliques
Disàrtria flàccida_____________________________________________
Per lesió localitzada en la 2a motoneurona.
Característiques:
- Disminució del to muscular
- Disfàgia
- Disfonia per debilitat
- Respiració ràpida i superficial
- Parla arrossegada, poc definida
- Hipernasalitat
- Articulació consonàntica distorsionada
Disàrtria atàxica_____________________________________________
Es dóna en lesions cerebel·loses.
Característiques:
- Descoordinació fono-respiratòria
- Veu aspra
- Monotonia en la intensitat de la veu
- Alteració prosòdica
- Hipotonia muscular
- Incoordinació en la direcció, durada i intensitat de moviments
- Parla lenta i arrossegada
- Distorsions articulatòries
Disàrtria extrapiramidal_______________________________________
Les lesions en el sistema extrapiramidal pot donar dos tipus de disàrtria:
a) Disàrtria hipocinètica:
- Rigidesa
- Lentitud de moviments (bradicinèsia)
- Moviments repetitius en els músculs de la parla
- Veu dèbil (hipofonia)
- Articulació defectuosa
- Disprosòdia
- Pronunciació ràpida
- Monotonia tonal
- Parla arrossegada
b) Disàrtria hipercinètica:
Trastorns més rellevants dins les hipercinèsies:
- Corea: veu nasal, hipofonia, espasticitat, interrupcions de la parla, descoordinació fono-respiratòria.
- Atetosi: moviments involuntaris en l'articulació, parla distorsionada, problemes respiratoris, veu aspra i to monòton.
- Tremolor: interrupcions en la fonació.
- Distonia: alteracions prosòdiques, tremolor de la veu.
Disàrtria mixta______________________________________________
És la forma més complexa de la disàrtria la qual engloba un grup molt heterogeni de les alteracions neurològiques on apareixen característiques de la resta de disàrtries segons els sistemes motors implicats.
- Esclerosi lateral amiotròfica (ELA): hi pot haver prodomini espàstic (moviments petits i lents, amb reflexes patològics) o prodomini flàccid (reducció de movilitat). En general presenten una parla lenta, articulació imprecisa, tremolor i alteracions en la veu.
- Esclerosi múltiple: les formes més freqüents són l'atàxica i l'espàstica. Presenten veu dèbili i ronca, hipernasalitat, distorsió de consonants i lentitud de la parla.
- Malaltia de Wilson: solen predominar les formes espàstica, atàxica i hipocinètica. Presenten parla lenta, falta de prosòdia, hipernasalitat, monotonia, veu escanyada, ronca i greu, i imprecisió articulatòria.
Bibliografia:
Melle, N. (2007). Guía de intervención logopédica en la disártria. Madrid: Síntesis.
