1 d’oct. 2015

Lectoescriptura: intervenció precoç

L'estimulació cognitiva i del llenguatge és beneficiosa per a qualsevol infant des dels seus primers anys de vida. Aquesta serveix per a potenciar les seves habilitats cognitives i comunicatives, però també permet prevenir o disminuir dèficits que es podrien detectar al futur, com per exemple la dislèxia.

D'aquesta manera, és important que els infants realitzin activitats que estimulin l'atenció, la percepció, la memòria, l'orientació, el càlcul, el raonament, les funcions executives i el llenguatge.

Una de les tècniques més utilitzades i conegudes per estimular l'adquisició del llenguatge, és la lectura de contes. Des que neix el nadó, ja podem començar a llegir-li contes en veu alta, per així estimular la discriminació auditiva de la parla i l'entonació. Quan l'infant comença a ser més conscient de l'activitat (6-12 mesos), podem introduir la lectura compartida, de manera que el nen pugui seguir les il·lustracions de la història, i li farem preguntes perquè mantingui la seva atenció. No obstant això, alguns estudis han observat que la lectura que millora les habilitats lingüístiques dels infants és la lectura dialògicaConcretament, la lectura dialògica augmenta la quantitat de vocabulari, millora la consciència semàntica i sintàctica, i també la comprensió lectora. En aquesta, el nen és qui explica la història i l'adult fa de guia, per tant, la podrem introduir a partir dels 2 anys.


Per a conèixer una mica aquest tipus de lectura, podeu llegir les següents entrades: 

Tot i així, es recomana combinar els dos tipus de lectura.


Per a treballar les habilitats prelectores de manera específica, realitzarem activitats concretes, seguint un ordre lògic i el qual és important respectar. També cal dir que les activitats es faran de manera oral, ja que es realitzaran quan l'infant encara no hagi iniciat l'aprenentatge lectoescriptor.

1. Consciència lèxica


Ser conscient de la paraula com a unitat.
Exemples: dir una frase i comptar les paraules que té, repetir la frase fent una pausa entre paraula i paraula, repetir-la ometent o substituint una de les paraules.

2. Consciència fonològica


2.1. Sensibilitat a la rima
       Aprendre a determinar si dues paraules rimen o no.

2.2. Consciència sil·làbica
        a) Ensenyar explícitament què és la síl·laba.
        b) Síntesi sil·làbica: dir les síl·labes d'una paraula per separat                     (pa...ta...ta) i el nen ha d'identificar quina paraula és.
        c) Segmentar les paraules en síl·labes. Més endavant, identificar la             síl·laba tònica.
        d) Identificar síl·labes: saber si una paraula conté una                                 síl·laba determinada, si dues paraules comparteixen una 
            síl·laba...
        e) Denominar o repetir una paraula ometent una de les síl·labes.
        f) Denominar o repetir una paraula substituint una de les síl·labes 
            per una altra.

2.3. Consciència fonèmica
       El treball d'aquesta habilitat s'introdueix durant l'ensenyament de la
       lectoescriptura, i es tracta de conèixer que les paraules es 
       componen de fonemes, i després, que cada fonema es representa 
       amb un grafema.
        a) Presentació del fonema:
            Per començar a treballar un fonema concret, primer 
            ensenyarem com s'articula, el combinarem amb les vocals i 
            realitzarem exercicis de discriminació auditiva del mateix.
        b) Presentació del grafema:
            Es mostra el grafema tant en majúscula com en minúscula, i 
            s'ensenya com s'escriu. També es faran exercicis de 
            discriminació visual d'aquest.
        c) Identificació del fonema:
            Exercicis de discriminació auditiva del fonema dins la paraula.
        d) Manipulació dels fonemes:
            Fent exercicis d'omissió i substitució en els diferents tipus de 
            síl·laba.