Higiene vocal

Prevenció primària

Ambient:

• Evitar ambients carregats de fum o pols, ja que irriten i produeixen sequedat de la mucosa.
• Controlar els ambients amb aire condicionat o amb calefacció excessiva.
• Humitejar l’ambient quan hi ha calefacció.
• Cuidar les emissions d’olors fortes, químics, productes de neteja, pintura, etc. Si els ha d’utilitzar, cal posar-se mascareta que tapi nas i boca.
• Millorar l’acústica dels espais tancats.
• Controlar i reduir el soroll ambiental en la mesura del possible.
• Aspectes referents a l'organització del treball: evitar tensions, discussions, sobrecarrega d'hores lectives, acumulació d'hores en una mateixa jornada.

Dieta i hàbits:

• Evitar aliments àcids i picants, sobretot si té reflux gastroesofàgic.
• Evitar àpats abundants i dur una dieta equilibrada, incloent-hi vegetals, fruites i cereals integrals. Moderar la ingesta de sucres, ja que estimulen les secrecions mucoses, tornant-les més denses.
• No fumar. El tabac és un agent nociu per a la mucosa de la laringe, irrita de manera que els plecs vocals perden mobilitat per la inflamació.
• Evitar beure alcohol i cafè, ja que deshidraten les cordes vocals.
• Evitar els caramels de menta.
• No prendre begudes excessivament fredes o calentes.
• Hidratar-se adequadament: beure aigua amb freqüència.
• No prendre descongestionants, antihistamínics o fàrmacs no prescrits per un metge. Alguns medicaments poden produir deshidratació de les cordes vocals.
• Cuidar els refredats i el reflux gastroesofàgic. El reflux pot danyar greument la laringe i afectar la producció de la veu.
• Respirar pel nas i mantenir netes les fosses nasals.
• Mantenir un ritme regular de son.
• Fer exercici amb regularitat.
• Evitar estats de nerviosisme. La veu està directament relacionada amb les emocions.
• Les dones han de limitar, en la mesura del possible, l’ús de la veu abans i durant el cicle menstrual.

Ús vocal:

• Mantenir una postura corporal adequada mentre fa ús de la veu. Postures inadequades produeixen compensacions musculars que poden afectar a la zona cervical i laríngia.
• Apropar-se a la persona amb qui parla i parlar cara a cara.
• Limitar el temps de parla, el just i necessari, sobretot si sent que la veu es fatiga amb facilitat.
• Evitar parlar massa de pressa.
• Aprendre a gestionar les pauses adequadament quan es parla.
• Beure aigua durant l’exposició de la veu.
• Evitar tossir o aclarir la veu amb freqüència.
• No riure molt fort.
• No xiuxiuejar, ja que provoca tensió laríngia i altera la funció respiratòria.
• No forçar la veu en situacions de molt soroll ambiental.
• Evitar cridar o parlar massa fort. La intensitat no és el que castiga la veu, sinó l’esforç que es realitza. En la reeducació s’aprendrà a projectar la veu sense malmetre la laringe. Si necessita cridar l’atenció a algú, utilitzi sons no vocàlics com aplaudir o xiular. Si parla davant un gran auditori, utilitzi micròfon, parli a poc a poc i articulant bé les paraules.
• No imitar sons o fer onomatopeies (sons de la natura, d’instruments o d’estris).
• No imitar veus ni cantar sobre gravacions de cantants. Això produeix hiperfunció o hipofunció i posteriorment lesió orgànica en les cordes vocals. Si ha d’imitar veus professionalment (p. ex. doblatges) caldrà realitzar entrenament vocal.
• No cantar més enllà de la gamma en què se senti còmode.
• No cridar ni parlar molt durant un exercici físic esgotador (p.ex. esport).
• Realitzar repòs vocal després d’una jornada de gran ús de la veu i afavorir els ambients tranquils i silenciosos.
• En nens, evitar realitzar massa activitats extraescolars.
• No forçar la veu quan es pateixen processos patològics en la laringe.
• Atendre als signes i símptomes d’alarma (cansament en finalitzar la setmana, canvis en el to de veu, sensació de cremor o picor). Davant el mínim símptoma de canvi en la qualitat vocal (p. ex. pèrdua de notes agudes i/o greus, trencament de veu, problemes en el vibrato, veu ronca o aparició de soroll en la veu, pèrdua de volum, cansament vocal, dolor, irritació, etc.), cal consultar immediatament un otorinolaringòleg i un logopeda especialitzat en veu.
• Davant una disfonia o afonia de més d’una setmana de duració, consulti immediatament a l’otorinolaringòleg.

Prevenció secundària 

Actuació quan la malaltia ja s’ha instaurat. Durant el primer estadi clínic (fatiga vocal, sequedat bucal o picor a la laringe) es treballen les variacions de to de la veu. Cal aconseguir la independència to-volum, és a dir, saber canviar el to sense variar el volum de la veu, i a l’inrevés. Per això, cal treballar l’autopercepció de l’ús de la veu.

Prevenció terciària 

Durant la reeducació vocal, l’ús correcte de la veu és un aprenentatge que comença pel coneixement de la tècnica vocal, després passa per l’aplicació d’aquesta de manera conscient i finalment la seva automatització a l’ús vocal diari.